Hola!

 

Abans de tot, petites reflexions aleatories

 

Samarretes

 

            Arsenal             15

            Barca                12

            Chelsea               8

            Milan                   6

            Madrid                2

 

Salut

 

            Caquelis 2 - Jordi i Aleix 0            (hem perdut la guerra de les bacteries)

 

Un cop dit aixo passem a fer un breu resum dl viatge fins ara.

        

Ara mateix estem al Sheraton d´Addis. L'hotel mes luxos del pais i amb diferencia. Es on s'allotgen tots els diplomatics i presidents dels paisos africans quan hi ha reunio de la Unio Africana (Addis Abeba es la capital de la Unio). Hem vingut aqui no pq el gregory ens hagi fet fora de casa seva, sino simplement a connectarnos a internet, ja q sembla q aquesta es la unica connexio rapida a la qual tenim acces.

 

A mode de petit anecdotari, destacar un parell de cosetes. Duna banda, el llenguatge corporal etiop. Hi ha tots de simbols que els etiops utilitzen entre ells i en la interaccio amb els faranji (estrangers). Un exemple es que quan agafen alguna cosa de les mans dun altre, per respecte, allarguen el bras dret cap a tu i sagafen el dret amb lesquerra. Segon, destaca el gran contacte que hi ha entre les persones quan parlen: si un etiop ens ve a demanar alguna cosa, es normal que reposi el bras sobre teu o que tagafi la ma. Tambe es molt divertit veure la sorpresa amb la que reaccionen quan el gregory els parla en amhara (inclus nosaltres estem aprenent a dir petites coses (amasa ganalo, yistilin, salam ne)) ja que es trenca la barrera cultural i pots compartir alguna petita conversa.

 

Els primers dies vam estar de ruta pel nord. Vam arribar fins a Lalibela on vam veure les famoses esglesies excavades a la roca. La veritat es q son espectaculars, des de lluny no es veuen, ja que queden amagades sota el nivell de la superficie. Les van excavar cap avall i les esglesies queden rodejades per altes parets de pedra. Al nivell de la ¨superficie¨ si mires al voltant, no hi ha mes que cabanes de fang i palla. Tothom viu en elles, fins hi tot en el seu  moment, els reis i emperadors. Es a dir q les esglesies son els unics edificis q han perdurat amb el pas del temps. Aixo encara les fa mes extraordinaries.

A Lalibela vam anar a prendre la beguda tradicional d´alla, el tej, una mena de suquet amb una mica d´alcohol. Al mateix local hi havia uns musics tradicionals, una mena de trobadors. El grup es composava d´un tambor, un tio amb una mena de guitarra q anava cantant, i una noia q feia ¨palmas¨i cantava. Al final nosaltres vam acabar ballant amb la noia i vam ser la riota dels la gent del poble q estava bebent.

 

Els paissatges per la carretera son espectaculars. Com que es temporada de pluges tot es verd, amb grans muntanyes i grans valls. Aixo si, no hi ha cap moment on no vegis gent. No es que hi hagi multituds, sino que la gent esta molt repartida pel territori per aprofitar cada raco de terreny per cultivar o fer-hi pasturar els animals.

 

Dema marxarem cap al sud. Fins ara hem tingut unes temperatures fresques, pero sembla q ara ens dirigim cap a la calor de veritat. Haviam q tal ens va!

 

Petons i abracades a tots!

---

Hotmail en tu móvil allá donde vayas ¡Descúbrelo!